Sedant-me, en contra des com vingut;
aliè nant-me en va i bé,
recorrent i perfumant estances:
per dur desori, genero
samaritans dements i
alço cartes per navegar.
Innocent menjo;
fer eixo:
per,
hom antic,
recuperar.
I no sent menys, ofereixo;
però mant hi crec operar:
tot esllomant-me
dic oracions
sense fer res;
tècnicament:
i la paranoia eubiòtica;
i re, cor en suspensió:
record ensús;
pensió:
fàcilament reciclo nant;
directe:
pensi o faci;
lament, la ment:
l'amè
nadeu.
Què bull?
Què vull al avançar?
Alabança?
Raure?
Essència?
Sent-se sentit,
hologràfic es crit
i cant amanyat,
naturalment
rebo llibertat:
tot és do nat;
tot és donat:
tot és d'onat;
tot és d'u nat:
tot és,
de cert,
amar.
Adés q'un sol amén consola;
m'ensomni present:
es vent,
s'aigua;
·l sol até radiant:
re,
no me'n surto;
tement es mòbil:
aviat ha riba
aquest riu;
estar aquí:
rotlle girant;
oval:
sembri o cultivi;
d'abonar
és temps:
i es país
ha·nat
gestant
ser;
vincle ric alt:
compàs i ocasió?;
res ignar:
arrangi servint clerical;
compassió?,
ocàs de mon io?:
àngel hi cal;
amar a mar:
amb art,
i l'u giscant,
solament,
q'un sol ha.
Gent giscant
en
silenci;
sola:
ilús
io;
e
reunir
ver
s'altre:
i
d'esmar,
anant
dant
agonia;
amb
art
món
hi
ha:
en
tris-tras
passar;
d'estris,
t'alè:
greal
e
llumí.
L'art i col·lació des mot amb eloqüència;
ordenament:
i l'haver intestí;
m'he vacuïtat:
o ple i a desfet
alço nant;
mur,
mur,
i
porta:
laberint sentimental;
casa de cites:
canvis;
traus:
obertura;
obert
urà:
oh
ver t'orar;
especificadament:
espès
i
fi
cada
ment;
es sent sí aquí déu:
essència,
quid,
heu;
decent
llaç:
de s'enllà has.
En ferm es tic perdura;
on hom és tanc, ullo nant:
enferm és tic; perdura:
o no m'estanco; llunant:
enferm estic; perdut:
raono; m'estaco llunant:
en ferm estic per dur raó;
només taco: llu nant;
en ferm, es tic perdut:
raó, nom és; tant cullo nant:
en fe, hermes m'estic per dur urà;
on hom està, cull onant:
en fer m'estic per durar;
o només t'acullo nant.
Formós
cosmos;
cos,
mos:
i
cosa
hermosa;
qualcun cor dansa:
osmosi;
sinergia:
oh
eufonia
garant;
car
n'ha
l'amar:
harmonia.
Amor;
felicitat:
amorf
e
lícit;
atavisme,
dic:
té
riscos;
i
es
pèrit,
santament,
valora
desastres:
perita;
s'acant
adora:
si
oposo,
pors;
ui,
trivials
amències:
demà
de
mà;
després
desprès:
de
m'ara
desprès.
Tat
va
ací
sort
prenent;
aquí
car
diàfa
t'ací
allí
ver
ha:
d'hora
sions;
noció
d'oci:
d'ésser
vall;
s'ent
sent
va:
so
brindo
comentant
ses
feres;
contem
plovent
ses
gotes:
buit dansa
es cel.
Ah,
no
menar:
anomenar;
quina ona?
qui
no
n'ha?;
daurar:
des
cels,
es
camí;
d'orar:
e
rar
he;
ferro,
mà,
lament:
e
ratifico;
i
de
es
pensar,
món
hi
ha:
marxant
alegre,
alt.
En
trombes
hi
he
cos:
entre
ombres
i
ecos,
cerco
sa
llum
e
es
silenci;
sego
la
tria:
·ngolo;
sia:
si
n'he
cura,
tot
és
procura;
mar
contingent,
esclat
ofreno:
més
sies.
Mar
covant,
va
·stén;
dant,
i
alt,
vés:
tofut
bolado;
remeulo:
Gihad;
hibiscus:
oci;
l'avi,
brandant
sa
senyera,
u
xala:
fissió
nant,
i
mantenint
sa
bola;
dorem:
eulògia;
diví
·s
cus:
infús io.
Ha cuat;
rep unts:
esma
dríada;
mantí
se
deix:
sent
so,
ràpidament
eixam;
pinyó:
per dragatges
testificant;
en
el
so,
cel:
labor,
avio
esferes;
e
renou
sum
i
limitat:
canten
els
ocells;
pasqua:
tremolament.
Tot
està
bé:
tot
és;
t'avé:
tot
est
avé;
tot
és
taberna:
veure's
e
parar;
o
donar
conversa:
verídic
ultimo
destacar;
acaramullar:
doncs
e
llavors,
d'u
nafro;
i
taco
llindant:
sap
s'ordinador.
Quin
zel?;
por
hem!,
ara:
bé
lla
es
tro
fa
burla;
s'illa
ampara:
no
hi
ha
sort;
i
decent
treni:
en
part
l'hem
buscada;
es
concert
sense
director
desconcerta:
sopor;
tus:
alè.
Llumets
des
festar;
aranyes:
tels,
tals
queviures;
fum
difuminant:
pastels
e
teranyines;
fidel
cursiva:
traïdorament
eixo;
golejo
gojós:
e
golós
tempto:
sencer
i
valent
sia;
alè:
tic;
o
de
mà
driblant:
claca.
Es
fet
gesta;
saturat,
es
mot
tiba:
m'entreté;
nin
non
nu
nant,
tot
embastant:
s'ofici
ensenya
catàstrefes;
tiberis
costant
ulls:
encara
melioratiu;
encreuament:
e
sang
e
ment
la
solució
d'
isolament.
Jovial
julifer,
ei,
xo,
cant;
a
la
davallada,
màntic
ritu:
alt
i
so,
nant;
jocós
ric:
mà
m'he;
mimo:
músic
de
car;
dador
frenopàtic:
s'obté
ran;
i
a
la
vora,
jacent:
rebeu.
Hem
por;
rifle:
humà
tic;
cosmos
moc
osmòtic
es
mot:
i
vast
hi
ofereixo
llardó
sant;
de
fer
cant,
ment:
mer
dono
l'oració;
qui
n'ha
pudor?:
so
fenomenològic
orquestro
ficant
cel
obert.
Dir
nouvingut;
oral
de
mà:
arades
presències;
madurant
sa
llavor:
he
sultà;
naturalment:
si
l'encís
deses,
sent
per
déu,
i
onant
hits
irradies,
no
veus
d'altres;
donar,
servint
clement:
alço
l'
amar.
Al
sol;
a
mar:
ahir
re
té;
rastres
per
cuar:
treballant;
i
alegrant-se'n:
de
matí
moc;
gràcies
a
déu:
daus
trec;
ometo:
dictant;
tricotant:
de
unir
dono;
més
cal
prendre
sanitàriament:
precaucions.
Esperesant-me
diamantat,
devent,
reso
la
mar
de
bé;
en
traspàs,
t'hi
servo
debilitats:
o
l'ús
hi
ofereix
solució;
ferejo:
venint
són
dansa;
anant
d'avenç,
eraris:
costejo;
ço
s'acosta:
q'un
cor
diàfan
t'ha;
·stic.
T'acullo;
ordeno
mentant:
ricor
tàntrica;
amenitat
diàfana:
tic
tàctic;
pledesia:
més
hostatjo
guiness;
per
ací,
milacre:
i
ençàtanhas;
en
summa
s'ofrena
ixent:
o
glossant,
es
pas
cues;
cap
as:
ment.
Sencer
cap
has
amant;
i
gai
revereix:
aireig
narcòtic;
bé,
ve
vent:
vent-me
la
ment;
ornem
hissant:
es
pas
qüestionant?;
i
gaia,
sient
sia:
m'he
sospita;
laringes:
tossuderies
per
operar;
de
magí:
a.
De
fi
neix-te:
ric,
o
lament?;
ornant:
i
polit
e
seu;
do
nimi:
dominis
tremends;
distes
istmes:
continent;
no
ho
sents?:
anèuria;
llàcrima:
gínjol
i
ufà
treballar;
aquí
noi/a
aquí!:
vist;
quimera.
Nomenament
socarrimant;
nou
menament:
sóc
art
rimant;
so
car
i
mant,
escrit
es
crit:
juli;
verm
heu:
com
tascar;
datisme:
sent-se
cap,
fulla;
sies!:
n'has,
pelat;
espeta'ls!:
vençeràs;
esma'l:
amè
noümen;
amén.
Alenar
de
u,
alejo
cap
as
sol;
dat
res,
m'enfonso
en
sama:
arterial
labor
avio:
d'ignorant,
no·n
sé
bull:
en
si
nuós,
am
s'ara;
tenir,
vana
glòries;
cel:
ebri
tat;
re:
sort.
Il·legitimitat,
aquí;
i
mitat
tarambana,
ranquejo:
coses
per
iterar;
dic
antagònic:
i
és
sabuda
ma
veritat;
desvetllar
sedant:
ser
dansa;
bo,
nar:
cotitzar
estimant;
tat
raure:
sortilegi;
tímid
atac:
i
ara
capitomba.
És
mutu
s'anar
e
venir:
va
nan;
ve
nin:
;
vers
en
blanc:
inversemblant;
q'avança
propi:
àtom;
vacu:
rendes
calcinades;
calçat
entornat:
ora,
si
ofèn
o
menteix,
ara;
desprès,
encisat,
i
va:
bé.
N'he
dicció
·n
ari;
·n
geni
natural:
mentre
cerco
s'esperit,
des
materialitzar
sanejo;
cosí
d'u
u
altres,
mut
i
bastió,
ataco
·n
venciment
deutors
antics:
bé
n'he;
eixo:
és,
va
·stic;
adéu.