BASTIÓ

Sedant-me, en contra des com vingut;

aliè nant-me en va i bé,

recorrent i perfumant estances:

per dur desori, genero

samaritans dements i

alço cartes per navegar.


Innocent menjo;

fer eixo:

per,

hom antic,

recuperar.


I no sent menys, ofereixo;

però mant hi crec operar:

tot esllomant-me

dic oracions

sense fer res;

tècnicament:

i la paranoia eubiòtica;

i re, cor en suspensió:

record ensús;

pensió:

fàcilament reciclo nant;

directe:

pensi o faci;

lament, la ment:

l'amè

nadeu.



Què bull?


Què vull al avançar?


Alabança?


Raure?


Essència?


Sent-se sentit,


hologràfic es crit


i cant amanyat,


naturalment


rebo llibertat:


tot és do nat;


tot és donat:


tot és d'onat;


tot és d'u nat:


tot és,


de cert,


amar.



Adés q'un sol amén consola;

m'ensomni present:

es vent,

s'aigua;

·l sol até radiant:

re,

no me'n surto;

tement es mòbil:

aviat ha riba

aquest riu;

estar aquí:

rotlle girant;

oval:

sembri o cultivi;

d'abonar

és temps:

i es país

ha·nat

gestant

ser;

vincle ric alt:

compàs i ocasió?;

res ignar:

arrangi servint clerical;

compassió?,

ocàs de mon io?:

àngel hi cal;

amar a mar:

amb art,

i l'u giscant,

solament,

q'un sol ha.



Gent giscant

en

silenci;

sola:

ilús

io;

e

reunir

ver

s'altre:

i

d'esmar,

anant

dant

agonia;

amb

art

món

hi

ha:

en

tris-tras

passar;

d'estris,

t'alè:

greal

e

llumí.



L'art i col·lació des mot amb eloqüència;

ordenament:

i l'haver intestí;

m'he vacuïtat:

o ple i a desfet

alço nant;

mur,

mur,

i

porta:

laberint sentimental;

casa de cites:

canvis;

traus:

obertura;

obert

urà:

oh

ver t'orar;

especificadament:

espès

i

fi

cada

ment;

es sent sí aquí déu:

essència,

quid,

heu;

decent

llaç:

de s'enllà has.



En ferm es tic perdura;

on hom és tanc, ullo nant:

enferm és tic; perdura:

o no m'estanco; llunant:

enferm estic; perdut:

raono; m'estaco llunant:

en ferm estic per dur raó;

només taco: llu nant;

en ferm, es tic perdut:

raó, nom és; tant cullo nant:

en fe, hermes m'estic per dur urà;

on hom està, cull onant:

en fer m'estic per durar;

o només t'acullo nant.



Formós

cosmos;

cos,

mos:

i

cosa

hermosa;

qualcun cor dansa:

osmosi;

sinergia:

oh

eufonia

garant;

car

n'ha

l'amar:

harmonia.



Amor;

felicitat:

amorf

e

lícit;

atavisme,

dic:

riscos;

i

es

pèrit,

santament,

valora

desastres:

perita;

s'acant

adora:

si

oposo,

pors;

ui,

trivials

amències:

demà

de

mà;

després

desprès:

de

m'ara

desprès.



Tat

va

ací

sort

prenent;

aquí

car

diàfa

t'ací

allí

ver

ha:

d'hora

sions;

noció

d'oci:

d'ésser

vall;

s'ent

sent

va:

so

brindo

comentant

ses

feres;

contem

plovent

ses

gotes:

buit dansa

es cel.



Ah,

no

menar:

anomenar;

quina ona?

qui

no

n'ha?;

daurar:

des

cels,

es

camí;

d'orar:

e

rar

he;

ferro,

mà,

lament:

e

ratifico;

i

de

es

pensar,

món

hi

ha:

marxant

alegre,

alt.



En

trombes

hi

he

cos:

entre

ombres

i

ecos,

cerco

sa

llum

e

es

silenci;

sego

la

tria:

·ngolo;

sia:

si

n'he

cura,

tot

és

procura;

mar

contingent,

esclat

ofreno:

més

sies.



Mar

covant,

va

·stén;

dant,

i

alt,

vés:

tofut

bolado;

remeulo:

Gihad;

hibiscus:

oci;

l'avi,

brandant

sa

senyera,

u

xala:

fissió

nant,

i

mantenint

sa

bola;

dorem:

eulògia;

diví

·s

cus:

infús io.



Ha cuat;

rep unts:

esma

dríada;

mantí

se

deix:

sent

so,

ràpidament

eixam;

pinyó:

per dragatges

testificant;

en

el

so,

cel:

labor,

avio

esferes;

e

renou

sum

i

limitat:

canten

els

ocells;

pasqua:

tremolament.



Tot

està

bé:

tot

és;

t'avé:

tot

est

avé;

tot

és

taberna:

veure's

e

parar;

o

donar

conversa:

verídic

ultimo

destacar;

acaramullar:

doncs

e

llavors,

d'u

nafro;

i

taco

llindant:

sap

s'ordinador.



Quin

zel?;

por

hem!,

ara:

lla

es

tro

fa

burla;

s'illa

ampara:

no

hi

ha

sort;

i

decent

treni:

en

part

l'hem

buscada;

es

concert

sense

director

desconcerta:

sopor;

tus:

alè.



Llumets

des

festar;

aranyes:

tels,

tals

queviures;

fum

difuminant:

pastels

e

teranyines;

fidel

cursiva:

traïdorament

eixo;

golejo

gojós:

e

golós

tempto:

sencer

i

valent

sia;

alè:

tic;

o

de

driblant:

claca.



Es

fet

gesta;

saturat,

es

mot

tiba:

m'entreté;

nin

non

nu

nant,

tot

embastant:

s'ofici

ensenya

catàstrefes;

tiberis

costant

ulls:

encara

melioratiu;

encreuament:

e

sang

e

ment

la

solució

d'

isolament.



Jovial

julifer,

ei,

xo,

cant;

a

la

davallada,

màntic

ritu:

alt

i

so,

nant;

jocós

ric:

m'he;

mimo:

músic

de

car;

dador

frenopàtic:

s'obté

ran;

i

a

la

vora,

jacent:

rebeu.



Hem

por;

rifle:

humà

tic;

cosmos

moc

osmòtic

es

mot:

i

vast

hi 

ofereixo

llardó

sant;

de

fer

cant,

ment:

mer

dono

l'oració;

qui

n'ha

pudor?:

so

fenomenològic

orquestro

ficant

cel

obert.



Dir

nouvingut;

oral

de

mà:

arades

presències;

madurant

sa

llavor:

he

sultà;

naturalment:

si

l'encís

deses,

sent

per

déu,

i

onant

hits

irradies,

no

veus

d'altres;

donar,

servint

clement:

alço

l'

amar.



Al

sol;

a

mar:

ahir

re

té;

rastres

per

cuar:

treballant;

i

alegrant-se'n:

de

matí

moc;

gràcies

a

déu:

daus

trec;

ometo:

dictant;

tricotant:

de

unir

dono;

més

cal

prendre

sanitàriament:

precaucions.



Esperesant-me

diamantat,

devent,

reso

la

mar

de

bé;

en

traspàs,

t'hi

servo

debilitats:

o

l'ús

hi

ofereix

solució;

ferejo:

venint

són

dansa;

anant

d'avenç,

eraris:

costejo;

ço

s'acosta:

q'un

cor

diàfan

t'ha;

·stic.



T'acullo;

ordeno

mentant:

ricor

tàntrica;

amenitat

diàfana:

tic

tàctic;

pledesia:

més

hostatjo

guiness;

per

ací,

milacre:

i

ençàtanhas;

en

summa

s'ofrena

ixent:

o

glossant,

es

pas

cues;

cap

as:

ment.



Sencer

cap

has

amant;

i

gai

revereix:

aireig

narcòtic;

bé,

ve

vent:

vent-me

la

ment;

ornem

hissant:

es

pas

qüestionant?;

i

gaia,

sient

sia:

m'he

sospita;

laringes:

tossuderies

per

operar;

de

magí:

a.



De

fi

neix-te:

ric,

o

lament?;

ornant:

i

polit

e

seu;

do

nimi:

dominis

tremends;

distes

istmes:

continent;

no

ho

sents?:

anèuria;

llàcrima:

gínjol

i

ufà

treballar;

aquí

noi/a

aquí!:

vist;

quimera.



Nomenament

socarrimant;

nou

menament:

sóc

art

rimant;

so

car

i

mant,

escrit

es

crit:

juli;

verm

heu:

com

tascar;

datisme:

sent-se

cap,

fulla;

sies!:

n'has,

pelat;

espeta'ls!:

vençeràs;

esma'l:

amè

noümen;

amén.



Alenar

de

u,

alejo

cap

as

sol;

dat

res,

m'enfonso

en

sama:

arterial

labor

avio:

d'ignorant,

no·n

bull:

en

si

nuós,

am

s'ara;

tenir,

vana

glòries;

cel:

ebri

tat;

re:

sort.



Il·legitimitat,

aquí;

i

mitat

tarambana,

ranquejo:

coses

per

iterar;

dic

antagònic:

i

és

sabuda

ma

veritat;

desvetllar

sedant:

ser

dansa;

bo,

nar:

cotitzar

estimant;

tat

raure:

sortilegi;

tímid

atac:

i

ara

capitomba.



És

mutu

s'anar

e

venir:

va

nan;

ve

nin:

     ;

vers

en

blanc:

inversemblant;

q'avança

propi:

àtom;

vacu:

rendes

calcinades;

calçat

entornat:

ora,

si

ofèn

o

menteix,

ara;

desprès,

encisat,

i

va:

bé.



N'he

dicció

·n

ari;

·n

geni

natural:

mentre

cerco

s'esperit,

des

materialitzar

sanejo;

cosí

d'u

u

altres,

mut

i

bastió,

ataco

·n

venciment

deutors

antics:

n'he;

eixo:

és,

va

·stic;

adéu.